Rebel planta boscana sorgint entre les pedres
sens terra que et nodreixi, malvius en la foscor,
malgrat gebre i nevades, malgrat pluja i maror.
No obstant les envestides que vénen de ponent,
tossuda resorgeixes quan ve la primavera
i aprofitant l’escletxa, t’escapes del botxí.
Vols demostrar que ets viva! Llepant-te les ferides
de bèstia apunyalada, feréstega t’aixeques
per fer-te respectar, t’encares als qui et fan guerra
i amb veu sòlida brames:
mai, mai no em podreu matar!
Rosa Bruguera
Rosa Bruguera
Quin escrit més bonic! Felicitats.
ResponEliminaAnna M. Moya
Unes paraules precioses Rosa! Felicitats pel blog. Una forta abraçada,
ResponEliminaOlga Pérez