diumenge, 17 de juny del 2012

Llengua rebel

   Rebel planta boscana sorgint entre les pedres
   sens terra que et nodreixi, malvius en la foscor,  
   malgrat gebre i nevades, malgrat pluja i maror.
   No obstant les envestides que vénen de ponent,
   tossuda resorgeixes quan ve la primavera 
   i aprofitant l’escletxa,  t’escapes del botxí. 
   Vols demostrar que ets viva!  Llepant-te les ferides 
   de bèstia apunyalada, feréstega t’aixeques 
   per fer-te respectar, t’encares als qui et fan guerra 
   i amb veu sòlida brames: 
                                   mai, mai no em podreu matar!
   Rosa Bruguera

  

2 comentaris:

  1. Quin escrit més bonic! Felicitats.

    Anna M. Moya

    ResponElimina
  2. Unes paraules precioses Rosa! Felicitats pel blog. Una forta abraçada,

    Olga Pérez

    ResponElimina