Frares, reis i navegants,
escola d’homes de guerra,

que ocupen tots els turons
amb castells i pedres velles.


Tots tenen un monument,
les dones no, no fan guerra
però afronten el present
i donen fills a la terra.


Dones que de negre van,
senyal de dol i de pena
pels fills que enllà han perdut
tot aixecant la bandera.
Rosa Bruguera

De Barcelona hem sortit

un matí de primavera

per anar a un poble amic

que parla la nostra llengua.

Roselles d’un vermell viu

omplen de color la plana

i magnifiquen el verd

dels camps de blat i civada.

La ginesta que floreix

dóna nota a banda i banda

amb el seu groc d’or i foc

com el sol de ponentada.

La rosella i la ginesta

com les roses, són l’amor,

són els quatre dits de sang

sobre del nostre escut d’or.
Rosa Bruguera

Primavera

Blanc de neu d’arbres en flor,

dolç perfum de primavera,

pinzellades al cel blau,

tènue sol, flama novella.

Mirada de mil colors,

flaire que emplena tot l’aire

amb matís de verd xamós,

oreig que remou les branques.

Gotes d’aigua de la nit

que tot el verd abrillanten

com estels de l’infinit

que baixen just a trenc d’alba.

Rosa Bruguera