amb força, amb dolor i amb treball
En silenci alçaren parets mestres,
sovint les ensorraren d’altres mans.
La lluita continua dia a dia
i sempre recomença i no té fi,
el cansament es nota a cada passa
i potser encara som a mig camí
La nova revolució, tan silenciosa,
transforma les formes de pensar,
de viure i compartir la vida,
d’aprendre a ser lliure i a estimar
Tothora una llum esperançada
ens ajuda a seguir endavant,
a acompanyar les dones que van de pressa,
a estimular les que arriben més tard,
a retrobar a poc a poc l’estimade les que han patit violències i sotracs,
a recordar les que ens precediren,
les que van forjar l’avui, també el demà.
A tantes dones anònimes
que han sofert i que han lluitat
nostre record i homenatge,
gratitud i lleialtat:servem viva la memòria
que ens volen fer oblidar!
Rosa Bruguera
Una poesia preciosa!
ResponEliminaTinc verdadera enveja de la teva "facilitat" per fer poesies que no tenen res que envejar a les dels poetes. M´agradaria poder fer poesia però no en sóc capaç. Moltes felicitats!!!!.
ResponEliminaUna poesia que reflecteix la lluita i la força de les dones.
ResponEliminaUna gran musicalitat , el disseny gràfic complementa i embelleix el treball
Raimunda