A totes les dones que riuen, que ploren, que treballen, que lluiten, dones que esperen o que fugen, dones que avancen, dones que estimen, dones que han forjat la societat que tenim avui dia.
No parlaré de cada una de vosaltres sinó del que vosaltres representeu, de tot allò que a vosaltres em porta, de tot el que heu fet sense soroll, però amb constància, amb serenor.  
En silenci heu anat teixint al vostre voltant teranyines fines de fils invisibles que han estat suport de tota una vida.
Hem avançat amb generacions de dones actives, tan poc reconegudes que sembla  que no hagin existit. Potser és per això que hem de furgar al fons del bagul per rescatar les gestes dels vostres passos per la nostra terra; volem recuperar la nostra història  tota completa, i volem  reescriure-la, perquè tan sols la paraula escrita deixa constància de fets i persones, la paraula escrita queda per sempre més.
Rosa Bruguera