Remena les cassoles mentre fa el sofregit i, al foc d’allà la punta, el caldo hi fa bullir.
No l’espanten les hores que passa tot cuinant, quan contempla les cares dels petits i els més grans.
Tant si fa un fricandó com si fa un bon rostit, o trinxat de Cerdanya o petits peixets fregits; de tan bons que li surten te’n llepes tots els dits. Rosa Bruguera
Una poesia molt enginyosa i molt ben feta. Felicitats,
ResponEliminaAnna M. Moya
Un poema ,real com la vida mateixa
ResponEliminaRaimunda
Sembla que m'hi trobi cuinant en aquest poema.
ResponElimina