Remena les cassolesmentre fa el sofregit
i, al foc d’allà la punta,
el caldo hi fa bullir.
No l’espanten les hores
que passa tot cuinant,
quan contempla les cares
dels petits i els més grans.
Tant si fa un fricandócom si fa un bon rostit,
o trinxat de Cerdanya o
petits peixets fregits;
de tan bons que li surten
te’n llepes tots els dits.
Rosa Bruguera


Una poesia molt enginyosa i molt ben feta. Felicitats,
ResponEliminaAnna M. Moya
Un poema ,real com la vida mateixa
ResponEliminaRaimunda
Sembla que m'hi trobi cuinant en aquest poema.
ResponElimina